L’arqueologia gastronòmica representa la meva manera de treballar tots aquests anys. Un periodista va definir amb aquests termes el meu treball i el meu camí en la recerca de la recuperació de les receptes tradicionals originals.

Cada dia cerc en quadernets de receptes que vaig trobant al rastres, llibres descatalogats i documents d’etnologia, antropologia i culturals, allò que pot proporcionar informació sobre com menjaven els nostres avantpassats connectats mimèticament i en sintonia amb el paisatge. En el meu treball de recerca he recorregut en un treball de camp monestirs, cases senyorials i cuines populars per trobar informació oral que em corroborés la certesa dels meus descobriments. Aquest camí pot semblar una involució i ho és, però és una involució positiva per redescobrir un camí perdut en un context determinat. En un context com les Illes Balears, on es va produir una gran desconnexió amb la nostra pròpia geografia a conseqüència del boom turístic, que va danyar enormement el nostre patrimoni culinari, he cregut necessari reconèixer en aquestes receptes perdudes o amagades la presència del nostre territori i exposar-les al taulell del Fornet de la Soca amb la dignitat que mereix tan preuat bé cultural. Podem dir que el nostre concepte es veu millorat amb aquesta reconciliació amb el paisatge i la nostra història que aporta creativitat a receptes originals des d’una base cultural i no folklòrica, comercial i venuda als depredadors culturals.